• Unim-nos i tirem endavant per aconseguir un Estat lliure
  • informacio#independentistesiesquerres.cat

Socialisme Nacionalista, per Josep Ramon Carrillo Yeste

<c>Socialisme Nacionalista, per Josep Ramon Carrillo Yeste</c>
Data

23 Octubre, 2020

Convocants

Independentistes d'Esquerres

Autor

Josep Ramon Carrillo Yeste

Socialisme Nacionalista, per Josep Ramon Carrillo Yeste

23 Octubre, 2020 Josep Ramon Carrillo Yeste

Històricament s’ha considerat que el nacionalisme i el socialisme eren contradictoris, que són termes antitètics, però la veritat és que els seus fins es confonen i es complementen recíprocament, i hi ha entre tots dos una íntima i indestructible connexió. L’un i l’altre amenacen els fonaments mateixos de la societat capitalista actual, són doctrines revolucionaries. Ja ha quedat suficientment demostrat que els fonaments de la nació catalana no són els seus caràcters etnogràfics, la situació geogràfica, els antecedents històrics, sinó la voluntat dels qui la componen, el sentiment de la pròpia personalitat, tant arrelat en l’ànima catalana.

Rovira i Virgili explicava que el Nacionalisme persegueix com a fi l’alliberament dels pobles i el Socialisme persegueix l’alliberament dels homes.

Els principis del socialisme no són, ni poden ser pura i exclusivament, econòmics. El socialisme és la més perfecta i admirable realització de l’ideal pedagògic social, en harmonia amb el fi que Herbert Spencer assigna a l’educació: “conduir l’home a la vida completa”.

I segons Faourier, el Nacionalisme aconseguirà vèncer en tots els seus reductes la burgesia arrabassant-li la seva força i el seu instrument d’opressió més formidables: l’Estat.

La lluita de les nacionalitats és un dels aspectes de la revolució democràtica i, per tant, va íntimament lligada amb la lluita de classes. En aquest moviment, la gran burgesia tendeix sempre a cedir davant del poder central. En el cas català, durant el procés d’independència de Catalunya, la gran burgesia, empreses més a prop de l’Ibex35, van apostar per fer costat a l’opressió de l’Estat espanyol. I la petita burgesia, petits i mitjans empresaris, ofegats per l’acció espanyola, tendeix cap a les solucions radicals.

Lenin ja deia que en tot moviment d’emancipació nacional hi ha un contingut democràtic, i el proletariat ha de sostenir-lo incondicionalment. Enemic de tota opressió, faltaria al més elemental dels deures que la seva missió històrica li imposa si no s’aixequés contra una de les formes més accentuades d’opressió, la nacional. Deia que el marxisme reconeix plenament la legitimitat dels moviments nacionals.

Andreu Nin estava en desacord que en nom de l’internacionalisme es combatin les justes aspiracions dels pobles oprimits i s’incorri, per inconcebible paradoxa, el pecat del patrioterisme espanyolista.

Els que sota el pretext de defensar l’internacionalisme combaten els moviments d’emancipació nacional, en realitat fan el joc a les classes explotadores de la nació dominant, com és el cas de l’extrema esquerra de Rosa Luxemburg.

Els comunistes han d’acceptar tot allò que tingui de democràtic el moviment nacional i reconèixer el dret dels pobles a disposar d’ells mateixos. Segons Lenin, cal una democràcia completa, sostinguda per la classe obrera, perquè les diverses nacions puguin viure juntes pacíficament o separar-se quan els convingui, constituint Estats diferents.

Els obrers de fora de Catalunya accentuaran particularment el dret de les nacionalitats a disposar d’elles mateixes, els obrers catalans combatran el xovinisme de la seva burgesia i les seves temptatives a fondre la lluita de classes en la lluita nacional. Manifestava Karl Marx que: “el poble que n’oprimeix un altre no pot ser lliure”

La història ens demostra que la lluita nacional ha coincidit sempre amb la lluita contra el feudalisme. La creació dels grans Estats ha correspost al desenvolupament capitalista.

La victòria del proletariat sobre la burgesia és al mateix temps la victòria sobre les rivalitats nacionals que oposen uns pobles contra uns altres.

El proletariat no s’identifica amb la burgesia nacional, que vol subordinar els interessos de classe als interessos nacionals, ni amb les classes privilegiades de la nació dominant, que volen convertir els obrers en còmplices de la política d’opressió nacional.

Quan la formació dels gran Estats precedeix el desenvolupament capitalista, és a dir, quan es constitueixen abans que les relacions burgeses, la unitat que en resulta és una unitat regressiva, que entrebanca el desenvolupament de les formes productives en lloc d’afavorir-lo.

El proletariat té un deure concret i precís: La lluita contra totes les formes d'opressió nacional, contra tots els privilegis. El Socialisme victoriós ha de realitzar la democràcia completa i, per tant, no solament fer efectiva una plena igualtat de drets entre les nacions, ans encara traduir en actes el dret autodeterminació de les nacions oprimides, reconèixer el dret a la llibertat de separació política.

La formació dels estats nacionals coincideix a tot arreu amb el període de desenvolupament capitalista, i els moviments nacionals adquireixen una major intensitat i amplitud allà on la burgesia encara no ha fet la seva revolució.

Si l'esquerra renuncia a defensar les reivindicacions nacionalistes, la burgesia se n'aprofitarà. En règim capitalista és impossible destruir l'opressió nacional, per tal com per a aconseguir-ho cal destruir les classes, és a dir, instaurar el Socialisme.

El principi fonamental del Socialisme ha d’ésser el dret de les nacions l'autodeterminació, que significa el dret a la independència política, A separar-se de la nació que exerceix l'opressió.

El fi de l'esquerra és la fusió de les nacions, però de nacions lliures.

El dret a la federació no té cap sentit, per tal com la federació és un contracte bilateral. El dret a l'autodeterminació és infinitament més democràtic, per tal com parteix exclusivament de la voluntat de la nació oprimida. El marxisme afirma com a principi general el dret dels pobles a l'autodeterminació.

Quan els obrers de la nació dominant secunden objectivament, per incomprensió dels problemes nacionals dels altres pobles, s’estan identificant amb el xovinisme de la pròpia burgesia.

Josep Ramon Carrillo Yeste

Vols afegir-te a la nostra crida ? Vols informació ?